Paràmetres
La qualitat de l'aigua és sovint el factor més difícil d'esquivar dins d'un aquari. Aquest article presenta conceptes fonamentals de química de l'aigua per ajudar-vos a entendre els ecosistemes aquàtics. A continuació es tracten els coneixements bàsics i seguiran guies de temes especials més detallades.
Temperatura de l'aigua
La temperatura de l'aigua és el factor més bàsic que afecta el creixement de les plantes aquàtiques. - Temperatura òptima per a plantes aquàtiques: 21-23 graus - Temperatura adequada per a peixos comunitaris tropicals: 23-26 graus. L'aigua més càlida redueix el risc de malalties dels peixos, especialment la de les taques blanques. ‑ Temperatura recomanada per a aquaris comunitaris plantats (plantes + peixos): 23-25 graus, equilibrant les necessitats tant del bestiar com de la vegetació.
Flux d'aigua
La circulació d'aigua la genera principalment el vostre filtre. La intensitat del flux ha de coincidir amb l'espècie de planta seleccionada. Un corrent excessivament fort pot trencar les tiges de les plantes; un flux d'aigua insuficient crea zones mortes estancades, provocant brots d'algues i aigua tèrbola. Els filtres de mida inferior no poden processar prou aigua i afavoreixen el creixement de les algues. Seleccioneu un filtre de mida adequada amb una taxa de rotació de 2 a 5 vegades el volum total d'aigua del vostre dipòsit per hora, ajustat segons la producció de residus de peix. El flux d'aigua filtrada compleix dues funcions bàsiques:
Filtració
- Elimina partícules en suspensió, restes i espores d'algues. ‑ Els bacteris nitrificants que viuen als mitjans de filtre converteixen l'amoníac i el nitrit tòxics en nitrats molt menys nocius, suprimeixen les algues i mantenen l'aigua cristal·lina i estable.
Transport de nutrients
La circulació distribueix els nutrients i la calor uniformement per l'aquari, eliminant les zones estancades.
Valor de pH (acidesa i alcalinitat)
L'escala de pH oscil·la entre 1 i 14, des d'àcid fort fins a àlcali fort. - pH< 7.0 = Acidic ‑ pH = 7.0 = Neutral ‑ pH >7.0 = Alcalí
La majoria de les plantes aquàtiques prosperen en condicions lleugerament àcides a pH 6,4-6,8. El pH de l'aquari es regeix per la duresa carbonatada (KH) i els nivells de diòxid de carboni dissolt. El pH augmentarà quan el CO₂ baixi. El KH molt baix restringeix la dissolució del CO₂ i pot provocar caigudes de pH fins i tot amb un mínim de diòxid de carboni.
L'ajust del pH lent i gradual és fonamental quan s'introdueixen noves plantes. Els canvis ràpids obliguen les plantes a la latència, frenen l'absorció de nutrients i desencadenen floracions massives d'algues. Els peixos són encara més sensibles a les fluctuacions de pH que els canvis de temperatura. Un canvi de només 0,1 unitat de pH equival a un canvi de deu vegades en el medi aquàtic per als vostres peixos.
Duresa de l'aigua
La duresa es divideix en dues categories:Duresa carbonatada (KH / duresa temporal): Mesura el carbonat de calci i el magnesi dissolts. Les plantes consumeixen carbonats, de manera que KH requereix una reposició periòdica. -Duresa general (GH / duresa total): Mesura el contingut total de minerals a l'aigua.
La majoria de les plantes aquàtiques creixen millor en entorns d'aigües toves. L'excés de calci dificulta l'absorció de nutrients. Seleccioneu amb cura les pedres dures per als tancs plantats, ja que molts tipus de roques augmenten els nivells de GH i pH.
Conductivitat elèctrica (EC)
Les lectures d'EC reflecteixen directament les concentracions de minerals dissolts. Una duresa més alta produeix una conductivitat més alta. ‑ Duresa × 60 = Valor EC ‑ EC ÷ 60 = Duresa
Potencial d'oxidació-reducció (ORP)
ORP indica l'estabilitat general de la qualitat de l'aigua. - L'aigua és generalment estable quan l'ORP es manté per sobre dels 220 mV. - Les lectures per sota de 220 mV senyalen aigua deficient i inestable perjudicial per als peixos i les plantes. ‑ Els pics bruscos i sobtats per sobre de 220 mV no garanteixen una aigua saludable. L'aigua de bona qualitat mostra augments lents, constants i graduals des d'una línia de base estable de 220 mV.
Substàncies nocives transmeses per l'aigua
Tres compostos tòxics clau amenacen la vida de l'aquari: amoníac, nitrit i nitrat.
Amoníac (NH₄⁺)
Produït principalment a partir de residus de peix i no consumits, descomposant les restes de menjar. L'amoníac és altament tòxic per als peixos. Els bacteris de filtre aeròbic descomponen l'amoníac en nitrit i després nitrat. Els aquaris nous solen mostrar nivells elevats d'amoníac durant les primeres 1-2 setmanes, abans que madurin les colònies bacterianes beneficioses. L'amoníac actua com a indicador per jutjar si el vostre filtre biològic ha ciclat. No afegiu mai peix o gambes mentre es detecti amoníac. L'amoníac constantment alt després d'un mes significa que el vostre sistema de filtració requereix una inspecció urgent.
Nitrit (NO₂⁻)
Format durant la primera etapa de descomposició de l'amoníac, el nitrit també és tòxic. Baix nitrits perjudica les gambes; concentracions elevades desencadenen símptomes de privació d'oxigen en peixos. Realitzeu canvis parcials d'aigua per reduir els nitrits. Un filtre biològic de cicle complet convertirà els nitrits en nitrats inofensius.
Nitrat (NO₃⁻)
El producte final del cicle del nitrogen. El nitrat funciona com a fertilitzant vegetal i pot ser absorbit per la vegetació aquàtica. L'excés de nitrat frena el creixement de les plantes i alimenta els brots d'algues. Els canvis parcials d'aigua redueixen les concentracions de nitrats. Proveu sempre l'amoníac i els nitrits abans de mesurar nitrats, ja que la seva presència altera els resultats de les proves de nitrats.
Mesures preventives
Controlar la densitat d'emmagatzematge per limitar la producció de residus. Com a pauta bàsica per als peixos petits d'estil tetra: 1 litre d'aigua per peix. Menys habitants sempre milloren la qualitat de l'aigua a llarg termini.
Alimentar-se de manera conservadora: ofereix porcions que es consumeixen completament en 5 minuts, deixant zero aliments no consumits al substrat.
Mantingueu el vostre sistema de filtració en funcionament de manera fiable, especialment la colònia de descomposició de residus biològics.
