Col·loqueu dues llums d'aquari a sobre d'una taula buida i poden il·luminar-la de manera molt diferent fins i tot quan la seva producció total sigui similar. Es fa un oval compacte brillant; l'altre distribueix la llum àmpliament amb vores més suaus. Aquesta és una qüestió de distribució angular: com canvia la intensitat lluminosa amb la direcció. Un goniofotòmetre mesura aquesta relació fent girar l'aparell, el detector o la geometria òptica segons el seu disseny. Les dades resultants poden ajudar els enginyers a comparar la forma del feix i la cobertura del model, sempre que l'orientació de la prova i el sistema de coordenades estiguin clarament connectats a la instal·lació real.
El nom descriu la tasca: es varien els angles mentre es mesuren les magnituds fotomètriques. L'instrument mostra la intensitat lluminosa a angles definits en un o més plans de mesura. Aquests punts es poden representar com a corbes polars o reunir-se en un fitxer de distribució utilitzat pel programari d'il·luminació. La resolució angular determina amb quina fiabilitat es mostra el patró. Un pas gruixut pot passar per alt una característica estreta, mentre que el mostreig angular molt fi afegeix temps de prova sense compensar una mala alineació, una font inestable o una distància de prova inadequada.
L'orientació és essencial per als accessoris de l'aquari perquè molts no són simètrics rotacionalment. Un focus rodó pot ser aproximadament similar a través de diversos plans verticals, encara que la seva muntura o òptica encara poden introduir asimetria. Una barra llarga sol tenir una distribució a través de la seva amplada i una altra al llarg de la seva longitud. Publicar una secció transversal atractiva com si descrigués totes les direccions pot induir a error. Els informes haurien de nomenar els eixos longitudinals i transversals, la cara de l'aparell, l'angle zero, la direcció de rotació i l'orientació instal·lada.
L'estat de funcionament requereix la mateixa precisió. Enregistreu el model, la mostra, el subministrament d'entrada, els percentatges de canal, els límits de potència combinats, el microprogramari si escau, els accessoris òptics, la condició tèrmica i el criteri d'estabilització. Una escena multicanal pot tenir una distribució diferent d'una altra si els canals utilitzen posicions o òptiques LED diferents. El comportament del ventilador i la temperatura poden afectar la sortida durant una exploració llarga. Un pla de mesura vàlid manté la llum prou estable perquè l'angle, en lloc de la deriva d'escalfament, explica el canvi de senyal del detector.
La distància i l'alineació depenen de l'instrument i de la mida de la font. Els mètodes fotomètrics normalment requereixen una geometria adequada per a la lluminària perquè el detector mostri el camp angular previst. Tractar una barra estesa com un punt matemàtic massa a prop del detector pot distorsionar la interpretació. El laboratori ha d'utilitzar una configuració validada, alinear el centre de referència i els eixos, tenir en compte la llum dispersa i verificar el calibratge. Els propietaris no haurien d'intentar recrear dades angulars formals fent girar un luxòmetre de mà al voltant d'un penjoll alimentat.
Convertir la intensitat angular en una petjada d'aquari introdueix l'alçada de muntatge. A major distància, els raigs amb un angle determinat arriben a posicions més allunyades del centre; al mateix temps, els nivells mesurats en un pla depenen de la geometria i de la distribució de l'aparell. Una corba polar pot donar suport al càlcul, però el dipòsit real també té una superfície d'aigua, vidre, tirants, tapes, roca, plantes i reflexos. Utilitzeu la distribució per planificar i, a continuació, verifiqueu les zones importants després de la instal·lació en condicions documentades.
Penseu en una instal·lació llarga la corba transversal de la qual és àmplia, però el patró d'extrem a extrem cau més ràpidament. Muntat sobre un tanc curt i ample, que pot adaptar-se a l'objectiu. Girat de noranta graus o utilitzat sobre un aquari més llarg, el mateix conjunt de corbes condueix a un altre resultat. La conclusió correcta no és "feix ample" en abstracte. És una distribució lligada a eixos i geometries denominades. Les coordenades de muntatge clares ajuden un dissenyador a col·locar diverses unitats sense pretendre que les seves bigues superposades romanguin sense canvis per l'estructura.
La fotometria angular també és útil per a l'anàlisi de l'enlluernament i els vessaments. La intensitat d'angle elevat pot arribar a un espectador assegut fora del dipòsit, fins i tot mentre la il·luminació central es veu bé. Una persiana, reflector o deflector pot canviar aquesta regió, però també pot enfosquir una vora. La prova de l'accessori aprovat real produeix dades més fiables que retallar digitalment una corba. Si s'ofereixen diverses configuracions, cada fitxer de distribució hauria d'identificar el seu estat òptic i de muntatge perquè els clients no apliquen el resultat de l'aparell nu a un producte blindat.
La trama polar no és una prescripció ramadera. No mostra PPFD submarina per si mateix, no té en compte tots els canals espectrals ni demostra que un corall o una planta prosperaran. El flux total, l'espectre, la distribució angular, la irradiància cartografiada, les condicions de l'aigua i els requisits biològics responen a diferents preguntes. El màrqueting hauria d'evitar dibuixar una silueta de tanc al voltant d'una corba i anomenar-la cobertura garantida. Un informe d'enginyeria útil proporciona les dades i les limitacions necessàries per crear un pla d'instal·lació comprovable.
La goniofotometria fa que la direcció sigui mesurable. La seva credibilitat prové d'un funcionament estable, eixos definits, mostreig angular suficient, geometria adequada, equips calibrats i una configuració exacta de l'aparell. El mapa resultant explica per què els totals iguals poden crear petjades desiguals i per què una barra necessita més d'una secció transversal. Usat amb honestedat, guia el muntatge, el control de l'enlluernament i la comparació. Utilitzat sense coordenades ni verificació del tanc, la trama no es pot interpretar de manera fiable. La diferència és un mètode que indica als lectors on s'ha enviat la llum amb precisió.
Els fitxers de distribució només poden suportar la simulació quan sobreviuen les seves metadades. El fitxer ha de conservar el centre fotomètric, la convenció de coordenades, la suposició de simetria, la potència provada, les dimensions i l'orientació. Importar dades amb l'eix o l'escala incorrectes pot crear un disseny convincent però invertit. Els enginyers haurien de comparar un pla de referència simulat amb una mesura física sota geometria coincident abans de confiar en un model d'instal·lació gran. Les diferències poden exposar errors de coordenades, obstruccions ignorades o límits en com es representaven l'aigua i les superfícies dels tancs reflectants. Aleshores, la simulació esdevé una eina de planificació limitada per la validació, no un substitut de la comprovació de l'aquari real després que l'aparell, la tapa i el paisatge dur estiguin al seu lloc.
S'ha de verificar el control de la llum dispersa en lloc d'assumir-se. La llum de l'habitació, els reflexos dels suports, el senyal fosc del detector i la filtració de llum a través d'un suport poden alterar els angles de baixa intensitat. Una mesura fosca i comprovacions de referència ajuden a caracteritzar el sistema. Aquests detalls són especialment importants a prop de les vores d'un feix, on un petit senyal no desitjat pot semblar una autèntica distribució àmplia.
