L'aigua és la condició més vital per als peixos tropicals d'aigua dolça. Quatre factors principals, la duresa de l'aigua, el valor del pH, la temperatura i la maduresa de l'aigua, exerceixen una profunda influència en la salut dels peixos tropicals.
A continuació es fa una breu introducció a aquests quatre elements:
1. Duresa de l'aigua
En termes generals, l'aigua de l'aixeta subministrada a la majoria de ciutats xineses grans i mitjanes prové de rius o embassaments, amb un nivell de duresa al voltant de 5, que és adequada per al creixement de peixos tropicals. Per a la criança diària, és possible que la duresa de l'aigua no requereixi una atenció addicional. Tanmateix, la duresa juga un paper decisiu en la cria de peixos. Els peixos discs i els tetras de neó generen amb èxit a l'aigua amb una duresa de 0-1. Els peixos perles argentins i alguns peixos morts només poden sobreviure a l'aigua amb una duresa 0. Els peixos tropicals originaris del sud i el sud-est asiàtic es reprodueixen millor amb un nivell de duresa d'uns 5. Ciutats del sud de la Xina, com Guangzhou i Foshan, tenen aigua naturalment suau, proporcionant condicions ideals de reproducció per a espècies delicades sud-americanes, com ara el disc i el neó. Ciutats del nord com Pequín i Tianjin tenen aigua de l'aixeta relativament més dura, cosa que dificulta la cria d'aquestes varietats de peixos. Amb les actualitzacions contínues d'equips d'aquaris i productes de tractament d'aigua, els aquaristes ara poden crear aigua a mida amb valors de pH i duresa objectiu. A més, la duresa de l'aigua afecta la coloració dels peixos. Per exemple, els discs blaus mostren una coloració blau pàl·lid a l'aigua amb una duresa 0, mentre que es tornen blaus brillants o blaus de llac a l'aigua més dura. La flexibilitat del cos dels peixos també canvia notablement sota diferents nivells de duresa. Un condicionador d'aixeta magnètic es pot utilitzar a llarg termini per reduir la duresa de l'aigua. Cal tenir en compte que alguns districtes de Pequín (i possiblement altres ciutats) extreuen aigua subterrània per al subministrament domèstic. L'aigua subterrània sovint conté minerals excessius i una duresa extremadament alta, i no és adequada per a la cria de peixos tropicals.
2. Valor pH de l'aigua
L'ajust del pH ha cridat l'atenció cada cop més entre els cuidadors de peixos tropicals de gamma alta, i els criadors de disc experimentats són força hàbils en aquesta pràctica. En una exposició de peixos celebrada al parc Zhongshan de Beijing, es van eclosionar amb èxit dos lots d'alevins de disc blau i van créixer bé a l'exposició pública. Hi ha clares diferències de pH entre l'aigua dolça i l'aigua de l'aixeta al sud i al nord de la Xina. El pH de l'aigua de l'aixeta a ciutats del sud com Guangzhou és inferior a 7, cosa que és ideal per al cultiu de disc. L'aigua de l'aixeta de Pequín és neutra, al voltant de pH 7. Els peixos semimarins com el mono argentus són difícils de criar a Guangzhou, però prosperen a Pequín. Els peixos ornamentals tropicals d'aigua dolça es poden dividir aproximadament en dos grans grups geogràfics: les espècies natives de les conques d'aigua dolça d'Amèrica del Sud i les del sud i el sud-est asiàtic. La majoria de varietats sud-americanes prefereixen l'aigua poc àcida (pH< 7). Fish originating from Southeast Asia, South Asia and southern North‑America thrive in neutral water around pH 7. Semi‑marine fish, such as batfish, mono argentus and Australian rainbowfish, favour weakly‑alkaline environments. Understanding these general rules greatly helps aquarists set‑up separate tanks for mid‑to‑high‑grade tropical fish. Specialised aquarium‑regulation products, especially pH stabilisers, are still limited on domestic and overseas markets. Hobbyists often resort to chemical additives: baking soda is used to raise pH, while diluted phosphoric acid lowers pH, yet results are often unsatisfactory. It is recommended to minimise chemical usage and rely on filtration systems. Prepare a spare aquarium with fresh water. To create weakly‑acidic water (pH < 7), filter new water with activated carbon for 24 hours. To achieve weakly‑alkaline water (pH >7), afegiu sorra de sílice o pedra de maifan al vostre filtre.
3. Temperatura de l'aigua
La gestió de la temperatura de l'aigua és fonamental per a la cria de peixos al nord de la Xina durant l'hivern i la primavera. Els peixos tropicals de baix grau creixen bé a 22-25 graus, mentre que els peixos tropicals de gamma mitjana i premium requereixen 25-28 graus, amb una temperatura màxima segura de 32 graus. Els alevins necessiten aigua una mica més calenta que els peixos adults. Les espècies petites i de colors brillants requereixen temperatures més altes que els peixos grans, d'un sol color i robusts. Els peixos malalts necessiten aigua més calenta que els exemplars sans, i les varietats de gamma alta exigeixen temperatures més altes que els peixos tropicals comuns. Els escalfadors d'aquaris de mala qualitat i els talls d'electricitat ocasionals a les ciutats més petites comporten riscos de calefacció. L'ús d'un aquari més gran millora els marges de seguretat, ja que els dipòsits de gran volum es refreden molt més lentament. Molts aficionats instal·len diversos escalfadors en un dipòsit per evitar la temperatura desigual de l'aigua a l'hivern. Aquesta pràctica és innecessària. La variació moderada de la temperatura dins d'un aquari és realment beneficiosa per al creixement dels peixos tropicals, un punt rarament esmentat a les guies d'aquaris tradicionals.
4. Maduresa de l'aigua
La maduresa de l'aigua té un gran impacte en els peixos tropicals, especialment en les varietats premium. Els nous aficionats sovint troben que els peixos no sobreviuen fins i tot després que l'aigua fresca de l'aixeta s'hagi envellit durant diversos dies i s'ha mantingut a la temperatura correcta. Aquest problema sol ser causat per aigua nova immadura i inestable. Des de la reforma i obertura de la Xina, desenes d'espècies de peixos tropicals de gamma mitjana i alta s'importen al mercat xinès cada any. Aquests peixos importats necessiten un llarg període d'aclimatació per adaptar-se a les condicions locals de l'aigua i poques vegades sobreviuen en aigües immadures. Els peixos tropicals de gamma alta enviats per aire a les ciutats del nord de la Xina pateixen taxes de mortalitat elevades a causa de la qualitat de l'aigua inestable. Les espècies consolidades com ara tigres, peixos àngel i gouramis s'han adaptat completament als entorns locals i són molt més fàcils de criar. Els aquaristes experimentats i les botigues d'aquaris depenen molt de l'aigua del dipòsit envellida i madura per mantenir peixos de primera qualitat. L'aigua madura no només vol dir que l'aigua de l'aixeta es deixa reposar uns dies. L'aigua veritablement madura és l'aigua que abans ha allotjat peixos. Els peixos secreten contínuament lípids i mocs fins, que es dissolen a l'aigua amb el pas del temps. Només l'aigua que conté aquestes substàncies orgàniques compta com a aigua madura. Els peixos tropicals de grau mitjà i alt introduïts a Pequín requereixen un cicle d'adaptació a llarg termini. Els nous cuidadors haurien d'allotjar-los en aigües madures una mica més càlides. L'aigua madura es pot obtenir recorrent el tanc amb peixos d'inici resistents o transferint aigua d'aquaris ben establerts propietat d'altres peixos. Dominar aquests quatre factors bàsics de la qualitat de l'aigua pot reduir dràsticament la mortalitat per cria de peixos.
Resum
‑ Controlar la duresa de l'aigua quan es reprodueix alevins ‑ Ajustar el pH per separat per als tancs de diferents espècies ‑ Controlar la temperatura de l'aigua per a noves configuracions ‑ Utilitzar aigua madura quan introduïu peixos tropicals de grau mitjà a alt
