Imagineu un controlador amb tres punts idèntics. Un és vermell, un altre verd i un altre blau, però no hi ha paraules, formes o etiquetes fixes al costat. Per al seu dissenyador, la interfície sembla senzilla. Per a un usuari amb una diferència de visió del color, sota una llum blava de l'habitació o que vegi una pantalla tènue des d'un angle, els tres estats poden ser difícils de distingir. La lliçó és més àmplia que el daltonisme: la tonalitat pot ser un senyal útil, però mai hauria de portar tot el significat d'un canal, advertència o acció requerida.

Els controls d'il·luminació de l'aquari sovint gestionen conceptes que ja utilitzen noms de colors. Un usuari pot ajustar els canals blau, violeta, blanc, vermell o verd, seleccionar una escena de llum de lluna o identificar un avís de connectivitat. Les mostres de color poden ajudar la gent a entendre el resultat visible, però el control encara necessita un nom llegible o un altre identificador estable. "Canal blau, 40 per cent" comunica l'estat. Només un pegat blau demana a l'ull, la pantalla, la llum ambiental i la percepció de l'usuari que facin un treball que el text sense format podria haver fet de manera fiable.

La redundància no vol dir decorar cada botó amb diversos símbols no relacionats. Significa que la informació important té almenys un camí sense color. Un canal amb nom pot vincular el text amb una icona o una posició coherents. Un avís pot combinar un color, un símbol d'advertència reconeixible i un missatge breu que descrigui l'acció. Una programació activada pot mostrar la paraula "Activat", una posició de l'interruptor i l'hora de l'esdeveniment següent. Les pistes haurien de coincidir. Si el verd de vegades significa connectat i en un altre lloc significa un canal LED determinat, el context i les etiquetes han d'evitar confusions.

El contrast està separat de la tonalitat. Dos colors que semblen diferents en una eina de disseny poden tenir una lleugeresa molt similar, cosa que fa que el text o els límits siguin difícils de veure per a molts usuaris. El tipus petit, els traços prims, l'enlluernament de l'aquari, una pantalla de baixa qualitat i l'atenuació del mode nocturn poden empitjorar el problema. Els dissenyadors haurien de comprovar el contrast del text i de les icones en tots els estats normals, inclosos els estats seleccionats, desactivats, d'advertència i de focus. També haurien d'inspeccionar el controlador físic sota la llum ambiental de colors en què els clients el faran servir.

Les simulacions habituals de visió del color són comprovacions de disseny útils, però un filtre no pot representar totes les persones o condicions. La creació de prototips hauria d'incloure usuaris amb visió variada quan sigui possible, a més de comprovacions de la brillantor de la pantalla, l'angle de visió, la localització i els ulls grans. Una persona que pot distingir dos colors indicadors en una oficina pot lluitar quan una pantalla brillant d'escull domina l'habitació. Provar conjuntament el maquinari i el programari reals detecta errors que es perd en una captura de pantalla plana, com ara un petit indicador que es veu aclaparat per la llum reflectida.

Els patrons de parpelleig poden afegir un senyal que no sigui de color, però necessiten moderació. Un flaix ràpid, un pols lent i una llum constant poden identificar diferents estats si el manual i la interfície els expliquen, però no s'ha d'esperar que els usuaris memoritzin un llibre de codis gran. El moviment també pot distreure o crear problemes d'accessibilitat. Per a condicions crítiques, mostreu un estat escrit persistent quan sigui possible i feu que qualsevol patró sigui suplementari. Si un controlador petit no pot mostrar text, una icona amb forma clara, una posició física etiquetada i un camí manual accessible són més importants.

Un exemple quotidià és un sensor de temperatura o il·luminació desconnectat que es mostra com un punt vermell. Afegir una icona de triangle i el missatge "Sensor no detectat" fa que l'estat sigui comprensible sense identificar la tonalitat. El missatge hauria de distingir un avís d'una instrucció: "Comprova la connexió aprovada després de desconnectar l'alimentació" és més útil que un signe d'exclamació inexplicable. No s'ha d'exagerar les conseqüències ni dirigir a un propietari perquè obri l'equip elèctric segellat. L'accessibilitat i el llenguatge de servei segur es poden donar suport mútuament.

Els controls de canal necessiten una cura similar. L'ordre fixat només ajuda quan l'ordre es manté coherent al dispositiu, a l'aplicació, al manual i a les escenes desades. Si el primer control lliscant és blau en una pantalla però blanc en una altra, la posició deixa de ser una indicació fiable. Les etiquetes de text haurien de romandre visibles en lloc de desaparèixer després de la configuració. Les icones han de tenir una forma significativament diferent, no cinc símbols solars gairebé idèntics tenyits de diferents tonalitats. Els noms dels lectors de pantalla haurien d'identificar tant el control com el seu valor actual on la plataforma de programari els admet.

Els fabricants també necessiten un mètode per provar la comunicació estatal. Llista tots els estats normals, desactivats, de transició, d'error i de recuperació; registrar com es mostra cadascun sense color; comprovar el contrast; i confirmeu que el text traduït s'ajusta. Un petit grup d'usuaris reals pot revelar si el "Canal A" és massa abstracte, si una icona és ambigua o si una alerta desapareix massa ràpidament. Els equips d'assistència han d'utilitzar els mateixos noms d'estat que la interfície perquè un client pugui informar exactament del que es mostra en lloc d'endevinar quina ombra parpelleja.

El color segueix sent benvingut. Pot fer que un control sigui més ràpid d'escanejar, connectar un control lliscant amb la llum que ajusta i donar un caràcter d'interfície. El requisit d'enginyeria és simplement que eliminar el color no ha d'eliminar el significat essencial. El text, les icones, la forma, la posició, el contrast i els patrons molt limitats donen a les persones més d'una manera d'entendre el mateix estat. Un controlador de llum d'aquari accessible no demana a tots els ulls que vegin la paleta del dissenyador de la mateixa manera; deixa clara l'ordre previst i la següent acció segura independentment.

L'accessibilitat ha de continuar més enllà de la pantalla principal. Les instruccions de vinculació, els missatges de restabliment de la contrasenya, els horaris exportats, les etiquetes impreses i els articles d'assistència han d'utilitzar els mateixos identificadors que no siguin de color. Un tècnic que rep una foto en monocrom encara hauria de poder identificar el canal o l'avís. Els LED físics es poden situar al costat de símbols modelats o posicions numerades, mentre que el manual proporciona un mapa de text exacte. Si un estat urgent no pot cabre al dispositiu, la interfície acompanyant hauria de conduir amb el problema escrit i l'acció segura en lloc d'exigir que l'usuari descodeixi una tonalitat. La coherència entre el producte, l'aplicació, l'embalatge i el servei converteix la redundància en un sistema fiable en lloc d'una col·lecció d'icones ben intencionades.