Un usuari prem la tecla de brillantor una vegada i veu com la configuració salta del 30% al 50%. El dit va fer un moviment deliberat, però sembla que el controlador n'ha comptat dos. Aquest símptoma pot semblar un misteri de programari, però una explicació comuna comença dins de l'interruptor físic. Els contactes mecànics no sempre canvien a l'instant de perfectament oberts a perfectament tancats. A mesura que les seves superfícies es troben o es separen, poden fer-se i trencar-se diverses vegades en un interval curt. Sense una interpretació adequada, una premsa pot semblar un esclat d'esdeveniments elèctrics.
Aquest comportament s'anomena rebot de contacte. És prou normal que les interfícies dels botons es dissenyin tenint en compte, però la seva durada i forma exactes poden variar segons la construcció de l'interruptor, l'edat, la contaminació, la temperatura, l'estil de premsa i el circuit circumdant. El soroll elèctric o una connexió inestable poden crear transicions addicionals que s'assemblen al rebot. Per tant, un paràmetre omès no demostra que l'interruptor només sigui defectuós. Els circuits d'entrada del controlador, el microprogramari, el cablejat, l'estabilitat del subministrament i la lògica d'ordres pertanyen al diagnòstic.
Els dissenyadors solen gestionar el problema mitjançant el filtratge de maquinari, el rebot de programari o una combinació coordinada. Una rutina de programari pot esperar que una entrada es mantingui estable abans de reconèixer un canvi i, a continuació, evitar que es torni a comptar la mateixa acció física massa aviat. El maquinari pot condicionar el senyal abans que arribi al processador. L'interval i la lògica correctes depenen de l'interruptor escollit i de la resposta desitjada. Un número fix copiat d'un producte no relacionat pot fer que un botó s'enlenteix, es perdi premses ràpides o encara permet recomptes múltiples.
La durada de la premsa crea una altra opció de disseny. Un toc breu pot avançar un pas, mentre que premuda la mateixa tecla pot iniciar una repetició intencionada o una rampa suau. El microprogramari ha de distingir el rebot de contacte d'una retenció vàlida sense sorprendre l'usuari. Els esdeveniments de llançament també reboten, de manera que comptar només la primera vora no sempre és una solució completa. Els requisits haurien de definir el que significa un toc, una pressió llarga, una pressió simultània i una premsa repetida, inclosa com la interfície confirma cada acció. En cas contrari, una prova pot passar elèctricament mentre l'experiència encara sembli inconsistent.
Un propietari pot recollir proves útils sense obrir res. Enregistreu el botó exacte, el valor inicial, l'acció prevista, el resultat que es mostra, la versió del controlador si es mostra i si la llum funcionava amb normalitat en cas contrari. Feu una sèrie de premses simples ordinàries, permetent que la interfície s'instal·li entre elles, i observeu la freqüència amb què es produeix un recompte doble. Un vídeo breu que mostra el dit i la pantalla junts pot ajudar el personal d'assistència a reproduir l'error. Les proves no s'han de convertir en cops agressius, cops ràpids aleatoris o polvorització de netejador a l'interruptor.
La comparació pot reduir el problema quan es realitza mitjançant un procés aprovat. Si hi ha un altre controlador del mateix tipus disponible, repetiu la mateixa acció senzilla en condicions similars. Si el fabricant ofereix una actualització de microprogramari documentada, llegiu les seves notes, conserveu la programació actual segons les instruccions i seguiu el mètode aprovat. Un resultat diferent després d'una actualització és una prova, no una prova de la causa original. El firmware, la revisió de maquinari, la font dels botons i l'historial de mostres haurien de romandre enllaçats perquè el suport no es compareixi a diferència de les unitats.
Les ordres de les aplicacions mòbils s'han de separar de les proves d'entrada físiques. Si un aparell avança dues vegades només quan s'utilitza el botó del cas, el símptoma apunta en una direcció diferent d'una escena que es duplica després de tocar una aplicació. Per contra, els reintents de xarxa, dos controladors actius o les programacions duplicades poden crear diverses ordres mentre la clau física és innocent. Un bon registre de diagnòstic indica la ruta de l'ordre. Dir només "la brillantor canvia per si mateix" elimina el detall més probable que ajudi un enginyer a reproduir l'esdeveniment.
Les proves de producció poden detectar molts problemes abans de l'enviament. Un aparell pot rebre una sèrie controlada de premses mentre el programari registra els esdeveniments reconeguts, el temps de resposta i els recomptes perduts o addicionals. El mostreig entre lots de commutació, temperatures i estils de premsat esperats prova més d'una unitat de banc ideal. El control de la revisió del firmware és important perquè canviar la lògica de rebot pot resoldre un problema d'entrada alhora que altera el comportament de la premsa llarga en altres llocs. El registre de qualitat hauria de connectar els resultats de la prova del botó al controlador, l'especificació de l'interruptor, la creació de programari i el lot de producció.
L'orientació del servei ha de mantenir els límits clars. Els usuaris poden operar controls accessibles, observar la repetibilitat i aplicar programari aprovat. No haurien d'obrir un controlador alimentat, connectar contactes, injectar productes químics ni substituir un interruptor segellat tret que el producte estigui dissenyat i documentat per a aquest servei. Si un botó s'escalfa, s'enganxa mecànicament, està humit a l'interior o s'associa amb altres símptomes elèctrics, desconnecteu l'alimentació de manera segura i contacteu amb el servei d'assistència qualificat. Una ordre doble és inconvenient; una reparació interna improvisada a prop d'un aquari crea un problema molt més gran.
Els botons fiables se senten poc destacables, que és el resultat d'una enginyeria deliberada. L'interruptor, el circuit d'entrada, el temps del microprogramari, la retroalimentació de l'usuari, la prova de producció i el registre de revisió contribueixen a una comanda neta. Quan una sola premsa es converteix en diversos passos, descriu l'esdeveniment amb precisió i reproduïu-lo amb seguretat abans d'assignar una causa. Per als fabricants, el disseny de rebots al voltant del maquinari mesurat i les interaccions definides. Per als propietaris, l'evidència clara supera les conjectures repetides. Una acció física hauria de tenir un resultat comprensible, tant si la configuració és del 30 per cent, del 50 per cent o en qualsevol punt intermedi.
Les proves de factors humans haurien d'incloure més que una premsa robòtica. Diferents usuaris s'acosten a una tecla des d'un angle, premeu prop d'una vora, feu una pausa entre tocs o manteniu-la premuda una mica més. Una matriu de prova pot cobrir tocs individuals deliberats, seqüències ràpides vàlides, retenció llarga, alliberament, tecles simultànies i funcionament durant el soroll elèctric normal. El criteri d'acceptació hauria de descriure tant les ordres addicionals com les ordres perdudes més el temps de resposta permès. Els enginyers poden correlacionar les transicions d'entrada en brut amb accions reconegudes durant el desenvolupament i, a continuació, mantenir les proves de producció centrades en el resultat visible per l'usuari. Això fa que la regla de rebot sigui traçable a la interacció real en lloc d'emmascarar cada ordre inesperada amb un retard més llarg.
Els comentaris dels botons haurien de confirmar el reconeixement una vegada, mitjançant un valor clar, un clic, un to o una altra indicació adequada. Els comentaris han de seguir l'ordre acceptada en lloc de cada transició de contacte en brut. Aquesta distinció ajuda els usuaris a confiar en la interfície alhora que permet als enginyers diagnosticar el que realment comptava la lògica d'entrada.
