Explicació de la duresa de l'aigua
La duresa de l'aigua és un paràmetre vital de la qualitat de l'aigua per al creixement de les plantes aquàtiques. Molts aficionats es mantenen confosos sobre l'aigua tova i l'aigua dura, GH, KH, escales de classificació de duresa i els seus impactes en els tancs plantats.
Què fa que l'aigua sigui "dura" o "sua"?
La duresa no té cap connexió amb la textura física. Descriu la quantitat d'ions minerals dissolts a l'aigua. L'aigua amb un alt contingut en minerals és "dura", mentre que l'aigua baixa en minerals dissolts és "tova". L'aigua dura crea molts problemes domèstics, com ara calç quan es bull i el consum excessiu de sabó durant el rentat.
Químicament, la duresa es defineix per la capacitat de l'aigua de precipitar sabó. El sabó està format per estearat de sodi o potassi. Quan el sabó troba ions de calci i magnesi, es formen estearat de calci i estearat de magnesi insolubles, i el sabó perd el seu poder de neteja. Els ions de ferro, manganès i coure també poden provocar la precipitació de sabó.
Ions de duresasón cations metàl·lics que desencadenen la precipitació de sabó, principalment calci, magnesi, ferro, manganès i coure. Els ions sodi i potassi no es compten com a ions de duresa. A l'aigua de l'aixeta natural, el calci i el magnesi representen més del 97% del contingut total d'ions de duresa. La seva concentració combinada es coneix comDuresa total. La duresa del calci representa aproximadament el 85% i la duresa del magnesi el 15%.
L'aigua dura es divideix en dues categories segons el comportament dels minerals quan s'escalfa:
Duresa temporal: Els minerals es precipiten després de l'escalfament. És causada per sals de bicarbonat com el bicarbonat de calci i el bicarbonat de magnesi.
Duresa permanent: Els minerals no es separaran de l'aigua mitjançant la calefacció. S'origina a partir de compostos de sulfat, clorur i nitrat.
La classificació d'aigua tova i aigua dura no es pot valorar visualment i requereix proves químiques d'aigua. La duresa té referència internacional contra el carbonat de calci (CaCO₃), mesurada en ppm. Alemanya utilitza habitualmentgrau dH (duresa alemanya), calculat a partir d'equivalents d'òxid de calci.
GH vs KH
‑ GH (duresa general/duresa total)mesura la concentració de tots els cations metàl·lics relacionats amb la duresa: calci, magnesi, ferro, manganès i coure. -KH (duresa/alcalinitat del carbonat)mesura la concentració d'ions bicarbonat (HCO₃⁻), el component principal de la duresa temporal.
Efectes de la duresa sobre les plantes aquàtiques
GH
El calci i el magnesi són nutrients secundaris essencials per a les plantes aquàtiques. El ferro, el manganès i el coure actuen com a oligoelements vitals. En concentracions equilibrades, la duresa beneficia la nutrició de les plantes.
Tanmateix, l'antagonisme dels nutrients es produeix quan les proporcions de minerals es desequilibren. El calci contraresta l'absorció de potassi, creant competència entre aquests dos elements. Si la seva proporció és incorrecta, les plantes poden absorbir només un nutrient, retardant greument el creixement.
Les plantes aquàtiques no poden sobreviure a l'aigua amb GH = 0, ni a l'aigua extremadament dura. La gamma GH recomanada per a aquaris plantats és5-8 graus dH (aigua suau) a 9-12 graus dH (aigua moderadament dura).
KH
La duresa carbonatada en si no alimenta directament les plantes aquàtiques, però influeix fortament en l'estabilitat del pH i serveix com a font de reserva de carboni inorgànic per a la fotosíntesi quan els nivells de CO₂ són insuficients.
Les plantes poden créixer a l'aigua amb KH = 0 (es requereix una injecció suplementària de CO₂ per evitar perilloses caigudes de pH) i també sobreviure per sobre de 25 graus KH (vigilar per evitar un augment excessiu del pH). Per a la majoria de tancs plantats,4-10 graus KHés òptim, mantenint un pH estable i aportant reserves de carboni adequades.
Escala de classificació de la duresa de l'aigua (grau alemany dH)
‑ Very‑soft water: 0‑4 °dH (0‑89 ppm CaCO₃) ‑ Soft water: 5‑8 °dH (90‑159 ppm CaCO₃) ‑ Moderately hard water: 9‑12 °dH (160‑229 ppm CaCO₃) ‑ Medium‑hard water: 13‑18 °dH (230‑339 ppm CaCO₃) ‑ Hard water: 19‑30 °dH (340‑534 ppm CaCO₃) ‑ Very‑hard water: Over 30 °dH (>535 ppm de CaCO₃)
